Regina Monsalve, neboda neta de la doctora María Hervás, arreplega el reconeixement
L'acte recorda la doctora María Hervás (1894-1963), la pionera “que va fer el primer pas quan encara no hi havia camí”
La doctora en Medicina María Hervás Moncho ((1894-1963), representada per la seua neboda neta Regina Monsalve Mayans; la doctora Andrea Cabrera Pastor; Marta González Monfort; la doctora Paula Jiménez Gómez; la doctora Ana Monfort Vengut; la doctora Paula Mut Arbona; la doctora Anna Adam Artigues; la doctora Mar Giner Calabuig; la doctora Cristina Marí Carmona; Cristina Marco Sánchez; la doctora Lucía Torres Fernández i Ana Toribio González van rebre l'homenatge que la ciutat de Dénia organitza cada any amb motiu del 8M, Dia Internacional de la Dona. Algunes, presencialment; unes altres, des dels diferents països en els quals desenrotllen les seues carreres professionals i que van estar representades per les seues famílies.
Totes elles nascudes a Dénia, totes dones, coetànies (excepte Hervás, òbviament), amb especialitats diferents, però amb alguns trets principals en comú, que es van anar revelant en el documental amb els seus testimoniatges projectat en l'acte.
Com a denominador comú, la curiositat com a motiu principal que els va impulsar en la seua elecció d'estudis (també la motivació de les seues famílies i l'alé d'algunes professores) i la passió pel seu treball. Fins ací, la cara més amable. Però hi ha més. Totes van reconéixer la invisibilitat de la dona en la ciència, o cosa que és el mateix, l'existència de l'anomenat “efecte Matilda”. Un fenomen històric en el qual les contribucions de les dones en la ciència han sigut subestimades, ignorades o atribuïdes als seus col·legues masculins.
Un fenomen enfront del qual Dénia es posiciona dient, en paraules del seu alcalde, Vicent Grimalt, “no volem més Matildas. Volem a dones com María Hervás i totes les que hui rebeu este homenatge, científiques amb nom i cognoms que en el Dia de la Dona d'este 2026 visibilitzen la importantíssima contribució de les dones a la ciència i llancen un missatge poderosíssim a les xiquetes: vosaltres també podeu ser el que vulgueu ser”.
Visibilització perquè, com va afirmar la doctora Paula Mut Arbona en el seu discurs, representant als seus col·legues, “no es pot somiar amb el que no es veu”. “Darrere de cada avanç en la ciència hi ha anys de treball silenciosos; i eixa invisibilitat ha sigut encara major per a moltes dones científiques. Perquè més que faltar dones en la ciència –que sempre han estat- el que ha faltat moltes vegades és visibilitat”, va afegir.
Sí que va voler deixar patent el regidor d'Igualtat, Javier Scotto, que este homenatge a les dones de la ciència “és independent del resultat de la seua investigació o d'haver aconseguit un descobriment científic. Estem reconeixent el valor del llarg camí que han triat i recorregut totes elles, amb els obstacles que l'estructura patriarcal els ha imposat. I malgrat això, han aconseguit transformar el món del coneixement amb les seues capacitats: esforç, dedicació, sacrifici, inquietud, talent, saber, curiositat, formació, especialització, i exili, abandonant la seua terra, el seu arrelament i als seus sers estimats pel coneixement”.
Un altre escull al qual s'enfronten les dones científiques és la dificultat per a conciliar la seua vida personal i laboral. Ho va exposar amb claredat la doctora Paula Mut Arbona en la seua intervenció: “la ciència no necessita màrtirs. I la conciliació familiar no hauria de continuar sent un acte d'heroisme individual. No necessitem més talent. Eixe talent ja existix. El que necessitem són estructures que permeten que eixe talent cresca i es quede i permeta construir una vida al voltant, estable i plena. Perquè quan un país cuida la seua ciència, està cuidant el seu futur”.
En l'acte, conduït per Eva Cuesta, biòloga i integrant de Big Van Ciència, es va denunciar l'infrafinançament que patixen la ciència i la investigació. Tornem a la doctora Mut Arbona.
“La realitat de moltes científiques i científics hui dia és esta: una carrera exigent, anys de formació, una enorme responsabilitat… i, així i tot, una inestabilitat que moltes vegades sembla estructural. La ciència a Espanya —i també en llocs com Dénia— viu un moment complex en termes d'estabilitat i finançament. I quan parlem de dones, eixa precarietat pesa encara més”.
El seu discurs va tindre també unes paraules de reconeixement cap a María Hervás (1894-1963), una de les primeres dones a llicenciar-se en Medicina en la Universitat de València, investigadora i dona compromesa. “Recordar-la hui és recordar que els avanços en igualtat no apareixen de sobte: es construïxen gràcies a dones que es van atrevir a fer el primer pas quan encara no hi havia camí”.
Altres notícies