L'Arxiu de Dénia ha organitzat dos exposicions en l'edifici de Cavallers, 3, que alberga també el Museu Arqueològic de Dénia (MAD), per a este estiu. Estaran obertes al públic des de hui, 1 de juliol, al 15 de setembre, amb l’horari següent: de dilluns a dissabte, de 10 a 13 hores i de 17 a 21 hores; diumenges i festius, de 9 a 15 hores.
D'una banda, l'Arxiu presenta un nou muntatge de l'exposició “La ciutat de Dénia i el dol pel V marqués”, organitzada amb motiu del 400 aniversari de la seua mort, de cara a la temporada estival i amb la idea de donar difusió de la figura de Francisco de Sandoval i Rojas, duc de Lerma i marqués de Dénia, i la seua relació amb la ciutat entre el públic que ens visita i entre els residents que no van poder veure la mostra en el Centre d’Art l’Estació durant el mes de maig passat o que volen tornar a visitar-la.
L'exposició revisitada sobre el duc de Lerma i la Dénia del segle XVII s'ha instal·lat en una de les sales de la planta baixa de l'edifici de Cavallers, 3. La mostra, com a idea general, pretén explicar al visitant, mitjançant un recorregut pels panells amb textos i imatges en color, “com era la vida a la Dénia del segle XVII, amb especial detall al protocol que es va seguir, en 1625, per la mort del V marqués”, explica Rosa Seser, arxivera municipal i comissària de l'exposició.
“Són molt diversos els temes que podem conéixer, procedents de la documentació conservada en l'Arxiu municipal: la concessió del títol de ciutat, l'evolució de l'escut de Dénia, què es menjava i es bevia a Dénia aquell temps, les devocions i els convents, l'interés dels governants per la cura de la salut, per l'ensenyança i molt més”, afig.
El muntatge s'ha adaptat al nou espai expositiu que, encara que més reduït que l'anterior, permet exhibir la majoria dels panells. En este cas s'han reunit 16 de gran format. També es podrà veure una reproducció de la “gramalla”, el vestit cerimonial dels jurats en època foral, confeccionat sobre la base de les representacions pictòriques de l'època.
La mostra es complementa amb una reproducció d'una vista de la ciutat i del port de Pedro Texeira, de l'any 1634, realitzada nou anys després de morir el duc.
I també amb una vitrina en la qual podem veure un facsímil del títol de ciutat de Dénia, de l'any 1612, i la còpia del testament del duc de Lerma de 1617, datada en 1638, que té la particularitat de ser l'única que es conserva completa. Els dos documents es custodien en l'Arxiu municipal de Dénia.
Rosa Seser ha informat que per a este segon muntatge s'ha creat un codi QR amb els textos explicatius dels panells en llengua castellana i també en anglés, amb l'objectiu d'arribar al major nombre de públic possible. El codi es podrà descarregar en els dispositius mòbils a l'entrada de la sala.
Finalment, Seser ha apuntat que “hem volgut aprofitar esta data redona, 400 anys de la mort del V marqués, el poderós duc de Lerma, per a difondre la destacada història de la ciutat de Dénia i acostar-la tant als visitants com als locals”.
Torna “La Nou”
A uns passos de la mostra sobre el duc de Lerma, el visitant podrà submergir-se en la història més recent a través de l'exposició “La Nou. Un antifeixisme emocional”.
La mostra va ser cedida per l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Democràtica d'Aragó (ARMHA) per a les 5a Jornades de memòria democràtica “Memòria i futur” organitzades per l'Ajuntament de Dénia els mesos de març i abril d'enguany. Es va exposar en el mateix lloc on ara es pot visitar de nou: la casa de Cavallers,3. Enrique Gómez Arnas, president d'ARMHA, és el seu comissari i autor dels textos que acompanyen les imatges.
L'exili republicà va suposar terribles desgràcies, però també moments heroics. La Companyia 9, integrada per espanyols republicans, coneguda com “La Nou”, va continuar la seua lluita contra el feixisme a França. Un fet els va situar en la història: els de la Nou van ser els primers a entrar i alliberar París dels nazis. Martín Bernal, Amado Granell i altres van tindre unes vides difícils com a “lluitadors per la llibertat”.
En esta exposició, a través de fotografies i amb el suport d'alguns materials originals, es compten estos fets i el context militar de La Nou. Al final, se seguix l'itinerari vital de l'aragonés Martín Bernal, exemple del que va ser després la vida de la majoria d'estos lluitadors.